EL BLOG DE CLÍNICA DENTAL OSONA

BLANQUEJAMENT DENTAL

L'odontologia estètica ha guanyat molta rellevància, i cada cop són més els pacients que ens demanen un somriure de cinema. Els defectes estètics inclouen una gran varietat de condicions que van des de dents anteriors absents, fins al canvi de coloració de les dents; això sovint ens obliga a aclarir el color de les dents. Fent referència al blanquejament podrem distingir dos tipus, en funció de l'estat de la dent (vital o no).

• Blanquejament no vital És ideal en aquelles dents que presenten un enfosquiment posterior al tractament desvitalitzador (endodòncia). Requereix un tractament a la consulta, consistent a col·locar el producte blanquejador a l'interior de la dent; al cap d'una setmana es valoren els resultats per completar el tractament o repetir la sessió.

• Blanquejament vital Disposem de mètodes clínics i ambulatoris, depenent de la dificultat del cas. Hem de tenir en compte que amb aquests tractaments mai no aconseguirem un 100% de millora, però sí un elevat percentatge d'aclariment del to de les dents. També hem de deixar constància que les taques més fosques (groc-gris) requereixen aproximadament el triple de temps de tractament i poden recidivar, encara que no amb la mateixa intensitat inicial. Els mètodes ambulatoris consisteixen a donar al pacient una fèrula tova adaptada a les seves dents, així com unes xeringues amb l'agent blanquejador. El pacient haurà de portar la fèrula amb el blanquejador unes hores al dia (pot ser d'ús nocturn) durant 15 dies aproximadament. El nou color aconseguit es manté durant anys. Així doncs, gràcies a aquests sistemes blanquejadors disposem de tècniques senzilles que ens permeten millorar en determinats casos l'estètica del pacient.

EL BRUXISME

El bruxisme és un hàbit molt freqüent a la societat moderna. Es tracta d'un moviment o reflex inconscient, que consisteix en la contracció rítmica i repetitiva dels músculs de masticació produint un grinyol o estrènyer de dents amb força. Molt poques vegades s'acudeix al dentista per aquest motiu. Normalment és el professional el que en fer la revisió bucal rutinària ho detecta. El pacient, que no és conscient del seu problema, es queda sorprès i li costa d'entendre el mecanisme d'aquesta parafunció. El fet d'estrènyer les dents és molt més freqüent durant les hores nocturnes, ja que quan estem dormint no actuen els sistemes d'alerta que tenim durant la vigília. De tota manera, al llarg del dia quan estem concentrats a la nostra feina, conduint, Estudiant o mirant la televisió; també es produeix aquest hàbit d'estrènyer les dents, aleshores el nostre mecanisme d'alerta ens ajuda que no ho realitzem durant un període molt llarg de temps o amb massa força. El bruxisme està quasi sempre relacionat amb situacions d'estrès, ansietat, nervis o petites frustracions quotidianes. Aquesta alteració funcional comporta tota una sèrie de conseqüències, com el desgast de les dents anteriors i els queixals. A causa d'aquest desgast, hi ha pacients que relaten que en despertar-se al matí senten una sensació con de sorra a la boca, són les seves pròpies dents que les està desgastant. Per norma, les dents anteriors són les primeres a perdre substància dental. Es comencen a desgastar les cúspides dels ullals i premolars, que van perdent la forma característica amb punta. A poc a poc, es va disminuint l'alçada original de les dents, fent-se més petites i curtes. Malauradament, totes aquestes alteracions a l'estructura de la dent, com la pèrdua de capes d'esmalt fan que els elements dentals siguin més sensibles als canvis de temperatura, àcids, etc., fent les nostres dents més propenses a tenir càries, així com creant zones retentives on es queden restes de menjar.

• El bruxisme comporta problemes de contractures i dolors musculars de cap i coll, i alteracions a l'articulació temporomandibular provocant a) Sorolls, com clics en obrir i tancar la boca, en mastegar, etc.

• Bloqueig a lhora dobrir o tancar la boca. Una altra conseqüència del bruxisme és que afavoreix levolució de la malaltia periodontal o piorrea que produint una destrucció més accelerada del suport dental. El tractament més utilitzat pel bruxisme és una placa de descàrrega. Aquests aparells estan elaborats amb un material plàstic, transparent, dur. Quan fem servir la fèrula les dents contacten amb el plàstic i permeten que la mandíbula es recol·loqui en una posició adequada, relaxant els músculs masticatoris i disminuint la pressió sobre les dents. Així evitem que les nostres dents es vagin desgastant i deteriorant. El temps de durada del tractament sol ser llarg, ja que el factor causal de l'estrès o el nerviosisme continua estant present el pacient.

• Bloqueig a lhora dobrir o tancar la boca. Una altra conseqüència del bruxisme és que afavoreix levolució de la malaltia periodontal o piorrea que produint una destrucció més accelerada del suport dental. El tractament més utilitzat pel bruxisme és una placa de descàrrega. Aquests aparells estan elaborats amb un material plàstic, transparent, dur. Quan fem servir la fèrula les dents contacten amb el plàstic i permeten que la mandíbula es recol·loqui en una posició adequada, relaxant els músculs masticatoris i disminuint la pressió sobre les dents. Així evitem que les nostres dents es vagin desgastant i deteriorant. El temps de durada del tractament sol ser llarg, ja que el factor causal de l'estrès o el nerviosisme continua estant present el pacient.